Una casa maltractada, desfeta, en un bon emplaçament, semblava que reunia el potencial per encabir-hi el programa. La finca triangular encara no era massa petita per poder solucionar la falta d’ortogonalitat d’una manera simple.
Aquest xamfrà arrodonit, on es troben dos carrers emblemàtics durant les festes de Maó, crida l’atenció, i la gent del barri la va batiar com “Na redona”…no totes les cases tenen un nom.
Pel Cós pugen els cavalls cap a s’ermita, per Gràcia davallen cap a sa plaça, les façanes de la casa acompanyen aquest recorregut encarades a llevant, migjorn i ponent. El tercer costat del triangle és la mitgera nord, la cega.
La resta de l’any és l’última casa de la seva espècie. La darrera casa del Cós a l’esquerra, na redona. Allà mateix comença l’eixample amb tipologies més denses, de vegades massa.
Entre la runa s’observaven detalls meravellosos; no és cosa fàcil solucionar una coberta de teules a dues aigües dins un triangle, però allà algun antic mestre de cases ho havia fet, molt hàbilment.
L’alçada variable de la façana causada per l’augment de longitud de les bigues era absorbida per la cornisa, que a la vegada suportava una canal de recollida de pluvials i les conduïa a la cisterna.
Avui, amb eines molt més precises, li retem homenatge i li donam protagonisme convertint-la, a més, en dintell de les tres grans obertures del pati.
Es vol respectar la tipologia, l’estil. Els grans cantons de marès que es lleven d’una banda s’aprofiten en una altra, i també les poques bigues de llenya que es poden salvar.
La fusteria exterior serà de llenya, a la cara exterior, per regalar-li un poquet d’espai a les habitacions, o un festejador devora les finestres, i els esplandits oberts en biaix cap a l’interior, per escampar millor la llum natural, volen conservar l’atmosfera de la casa original.
La zona de nit es situa en planta baixa, s’evita el que seguit seguit es veu a la ciutat, un menjador o un saló amb les persianes tancades permanentment en nom de la privacitat.
L’escala és important, es troba a la mitgera nord i al centre de la casa, la seva posició permet que es puguin aparcar dos vehicles, un des de cada carrer. S’eleva per damunt de la coberta per enviar llum natural a l’única part de la casa que no gaudeix de façana. També genera una convecció donant sortida a l’aire calent pel punt més alt.
La zona de dia és dalt, aquí hi ha més llum, les finestres arriben fins enterra i el sostre és alt. Tots els espais s’obren cap al pati a traves d’una façana vidriada i el sol banya tota la planta de matí a capvespre. Les parets que un dia van tancar dormitoris ara només protegeixen el pati del vent i de les vistes i ja no han de suportar un forjat.
